Hello, hello, my dearest, how are you? Demà vinc a Barcelona a donar classes, em quedaré a casa l’Erich entre setmana i el cap de setmana a casa vostra. OK, meine Liebe? Busca una bona obra de teatre i agafa entrades. Et convido. Anem a esquiar el dissabte? Anem a nedar i a prendre el solet al Club? Vine a Anglaterra a passar uns dies, dona! Com trobarem a faltar tot això i molt més.
L’Emil, fort com una roca, intel·ligent, esportista i amant de la natura com pocs, defensor del multiculturalisme i del multilingüisme, de la flexibilitat i la tolerància en l’àmbit laboral i en el personal. Un home que adorava la família per sobre de tot, les seves filles, que es feia amb tothom i que s’adaptava a tot arreu on anava amb una facilitat increïble. Estimava tot el que feia i ho gaudia plenament. De sobte, sense avís, ens ha deixat. Ens ha deixat desolats, buits.
Però ens queda el seu record, l’amor incondicional que ens donava i el consol que, com em va dir textualment el dijous passat mentre sopàvem en sortir del cinema, Eli, saps? Quan penso en la meva vida, no em puc queixar. La he viscuda plenament, he disfrutat molt de tot el què he fet, he viatjat moltissim, he disfrutat sempre de la meva feina (cosa que malauradament no és sempre el cas), he estimat i m’he sentit molt estimat per tots vosaltres i per la gent que m’ha envoltat. Ara començo una nova vida a Barcelona amb molta il·lusió, compartint pis amb el meu germanet estimat. Semblem Zipi Zape. Estic mig retirat, donant només algunes classes i fent alguns projectes que em deixaran prou temps lliure per fer el què em vingui de gust i per passar temporades a Oregon amb la Sonya i a Oxford amb Laura i Maya. A més a més, les tres estan amb uns homes que se les estimen molt i que son magnífics. Què més li puc demanar a la vida?
Ens ha deixat content, feliç i tranquil i, sobretot, fent el què li agradava.
Emil, t’estimem molt. Descansa en pau.
No comments:
Post a Comment